Una persona amb un sac penjant

Una persona amb el sac penjant

Una persona amb el sac penjant

Una persona amb un sac penjant (Jordi Alsina)

Opinió Enderrock 22/2/2012

Fer una crítica objectiva d’un llibre en què has realitzat un capítol i amb el qual et sents identificat plenament és, en el meu cas, un exercici quasi impossible. Per això en les properes línies faré el que és més sensat, elogiar-lo, així evitaré qualsevol malentès sobre les meves intencions al respecte. Una persona amb un sac penjant de l’Associació Mapasonor és primer de tot una bona notícia, pel fet que representa l’entrada d’un nou segell editorial en català de la mà de la incombustible revista Caramella, un dels referents als Països Catalans en la difusió de la cultura popular. Que en un context de crisi com l’actual hi hagi algú que es plantegi una iniciativa semblant és realment admirable, i encara més quan l’administració pública es dedica a retallar sense miraments les seves ajudes als sectors que fan (feien) que aquesta societat sigui (fos) coneguda com la del benestar.

El llibre en si, un viatge musical per les illes de la Mediterrània, s’inicia amb el pròleg d’un dels pioners al nostre país en l’estudi de la música a través de l’antropologia, en Josep Martí. Hi compara l’actitud dels integrants de Mapasonor en els seus viatges amb la del fotògraf Robert Capa. No només per la proximitat amb què els seus documentals mostren el que ens volen transmetre, sinó també per la seva complicitat, jo fins i tot afegiria afinitat, amb el que ens volen mostrar. Unes característiques que intenten mantenir en el llibre seguint l’estructura d’un quadern de viatges, des d’on ens descriuen les seves peripècies i dissertacions per Creta, Sicília i les Balears, amb l’objectiu d’aproximar-se sobretot, en el sentit i les cadències de les seves músiques. I el més interessant, al meu entendre, no ho fan sols. Un aspecte que queda ben palès al llibre (i als seus documentals) pel seu caràcter polifònic, en una narració on les veus dels personatges que han anat trobant al llarg del seu trajecte es fan visibles sobre el paper. Unes veus que ens parlen d’identitats múltiples i variades que s’expressen mitjançant uns sons i unes músiques lligades a un territori.

Presentació del llibre al CAT de Gràcia el gener del 2012