Kali Sarakosti (Bona Quaresma)

dilluns, 14 d’abril, 2008

Arribo a Gergeri per veure la celebració d’una de les festes més concorregudes del calendari festiu hivernal: el Carnaval (“Apokries”). Som al primer dilluns de Quaresma, els catòlics, ara tot just són apunt d’acabar-la i nosaltres ara la comencem. Enguany la diferència entre els calendaris és de més d’un mes, tal com toca cada quatre anys, quan és de traspàs.
Només arribar al poble pel carrer principal ja ens conviden a uns gotets de raki, no hi ha res millor per entrar a l’ambient. Al mig del poble hi han un escenari instal.lat amb músics tocant. Faig unes quantes voltes pel poble, tot esperant que comenci un dels carnavals més particulars de l’illa, almenys això m’han dit. M’interessa veure el “Ball de l’ós”, una dansa que només es balla aquí, i vol escenificar (això diuen) els grups ambulants que recorrien l’illa tot fent ballar aquest animal per tal de divertir els illencs. Pregunto quant ha de començar la gatzara i em contesten que quan sigui el moment ja ho notaré… no hi ha horari… com que no hi ha res millor a fer, m’aturo a una de les taules instal·lades pel poble per omplir-me un plat amb olives, pastanagues, col, tramussos i el got amb raki… la carn i el peix avui queda prohibida.
De cop, sento el murmuri de la gent i veig arribar des de la llunyania una comparsa de gitanes amb un gramòfon anunciant l’inici de l’espectacle… de cop darrere seu m’apareixen uns homes abillats amb pells d’animal, plens d’escallots lligats a la cintura, la cara embetumada, i fent una dansa que si em diuen que es del Paleolític inferior m’ho crec. Pel que aconsegueixo informar-me són de Drama, una ciutat del nord del país, que ha estat convidada per la colla de mamífers local. Realitzen el que es coneix també com el “Ball de l’ós”, segons els ballarins, una antiga dansa que vol imitar als óssos quan es desperten després de l’hivernació. A Prats de Molló i altres localitats del Pirineu en fan una de molt semblant, com també almenys que jo sàpiga a alguns pobles de Croàcia … Com se sap, els óssos un cop es desperten tenen dues obsessions: la gana i poder calmar les hormones. I el fet es que artísticament parlant no ho podien fer millor. Després passa la colla local, aquests abillats amb pells de xai, i no tant bruts com la colla anterior, l’espectacle i el caos es considerable, es nota de llarg que juguen en terreny propi… la gent s’esvera i jo també.
A partir d’aquest moment pel meu davant passen un seguit de personatges, que semblen sortits de vés a saber quina auca… em retiro a la tarda sota unes oliveres amb companyia d’uns amics… avui, “dilluns de purificació” menjarem de tot, menys d’aquells animals que tinguin sang (aquells que tenen diners aprofiten per fer una mariscada).
I un cop més, el cel que cobreix Grècia s’omple de milers d’estels que s’enlairen amunt capitanejats pels infants, que contents veuen com per un dia s’enfila ben amunt l’escut del seu equip de futbol.