Crítica del llibre a Vilaweb publicada per Pau Benavent:

El primer atles il·lustrat de les festes de foc del Pirineu

Bagà acull dissabte la presentació de l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus, amb motiu de la festa hivernal de la Fia-faia que fan dimarts, com cada 24 de desembre. El llibre il·lustrat és per a totes les edats i té esperit divulgatiu i didàctic. Les il·lustracions són de Lluís Ràfols, els textos són de l’antropòleg Jordi Alsina i ha estat editat per El Dimoni Pelut, editorial modesta que opta per la divulgació de cultura popular, la literatura i el patrimoni local.

Atles de les Festes de Foc dels Pirineus és un recorregut per aquestes celebracions dels solsticis d’estiu i d’hivern que es fan a més de vuitanta municipis, que van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2015 i que s’han convertit en les més emblemàtiques i popularitzades de la geografia pirinenca.

Destaquen els aspectes més visibles i algunes particularitats de cinquanta-quatre dels seixanta-tres pobles que van presentar la candidatura inicial per al reconeixement de la UNESCO.

Culte al Sol, comunitat i patrimoni

Ja des del començament, l’atles presenta la festa com un culte mític al Sol i una manifestació popular del sentit de comunitat, un moment per a retrobar-se amb amistats i familiars i sentir-se poble.

En primer lloc, dibuixa un mapa de festes i divinitats solars d’arreu del planeta, per explicar que el Sol és un estel protector que ens agermana i serveix de nexe d’unió. I, en segon lloc, inclou una il·lustració a manera de resum, a dues pàgines, que explica els elements i moments més identificables de totes les festes de foc del Pirineu: l’encesa de torxes, la crema d’una foguera i la celebració al seu voltant. I ho fa amb detalls significatius com un campanar romànic, les teulades fosques de les cases, molts pics de muntanya, un músic tocant el rabequet amb faixa i sabates de careta, molta gent i ambient de xerinola.

Vuit territoris fallaires

El gruix del llibre està dividit en vuit territoris. En total, passa per sis pobles de la Vall de Boí, cinc de l’Alta Ribagorça, quatre del Pallars Sobirà i un del Pallars Jussà, dos de la Vall d’Aran, dos de l’Alt Berguedà, quatre d’Andorra, nou de l’Aragó i vint-i-un d’Occitània.

Contextualitza cada territori amb tres fulls que inclouen un mapa, una introducció amb elements geogràfics i culturals rellevants, vocabulari local, l’explicació detallada de la festa d’algun dels municipis, una altra expressió de cultura popular remarcable i algun tret molt destacable i identificatiu del territori en qüestió.

Les curiositats i tot allò que envolta les falles

Una característica general dels textos i de les il·lustracions és que expliquen el vocabulari ric i variat que la festa té arreu de l’istme: parlen de la ‘crèma deth taro’, de la teia, ‘faia’ o atxa, de la falla major, dels ‘rentiners’, de l’haro’, taro o ‘brandon’, etc.

Al llarg de cinquanta-dues pàgines, explica més curiositats: parla de les falles de paper reciclat i de llums d’Andorra, de les falles infantils de la Vall de Boí. Cita el document de l’any 1759 que referencia les falles de Vilaller. Explica els ‘trucs’, o grans esquellots, que sonen al Pont de Suert durant la baixada del ‘faro’ fins al poble. Parla de les danses del Pallars Sobirà. I convida a fer la ruta dels camins de foc per a conèixer deu ‘faros’ de l’Alta Ribagorça.

A més de tot això, també introdueix altres festes de foc i tradicions lligades a cada territori, municipi o al país, com la romeria de Sant Quirc a Durro, la Pila de Taüll amb els tres pisos d’altura i la salutació als quatre punts cardinals, l’endreça de Sant Julià de Cerdanyola, la Flama del Canigó, l’himne ‘Aquelles muntanyes’, la recepta de l’allioli de codony i molt més.

Un llibre per a aprendre

En definitiva, l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus no recull totes les festes de foc del Pirineu però en fa una selecció representativa amb caràcter volgudament divulgatiu i didàctic. I, a més de servir per a aprendre vocabulari i conèixer particularitats de cada lloc, ajuda a trencar mites i a avançar com a societat.

De fet, valora el caràcter integrador i igualitari de les tradicions amb l’exemple de les festes de la Pobla de Segur, que van eliminar els rols de gènere l’any 2018. I, entre més, explica que les bruixes del Pallars eren dones sàvies –i no pas dones dolentes– amb un text que diu: ‘Als reis, la noblesa i l’Església tampoc no els agradava que hi hagués persones que no fessin i pensessin allò que ells volien, per això les acusaven de bruixeria.’

Al remat, l’atles fa una aproximació panoràmica a les festes del foc del Pirineu que serveix de guia i introducció. I s’afegeix a altres publicacions que han estudiat les festes de foc amb exhaustivitat, com ara Les falles del Pirineu, de Pagès Editors, i el Calendari de festes amb foc, de Botarga Produccions.