Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta

Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta

Primera edició de “Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta” . Editorial Setzevents.

Descripció

El present llibre és el fruit del treball d’investigació presentat dins el Màster d’Antropologia i Etnografia de la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2010. Els interessats en la música de la Mediterrània i, per suposat, també en l’Antropologia i la Història, hi trobaran les interioritats de la música cretenca d’avui en dia i la seva funció dins la societat illenca. Una societat que s’expressa mitjançant uns sons i unes músiques lligades a un territori. La música constitueix una de les millors maneres d’aproximar-se a un país i als seus habitants.

Pròleg

Josep Martí, antropòleg del CSIC.

Ignoro si el lector coneixerà l’encisadora illa de Creta, però sense cap mena de dubte, la lectura del llibre Ta Kritikà és una bona manera de fer-hi una primera escapada, o bé de recordar viatges realitzats en el passat. I la música, tema central del llibre de Jordi Alsina, constitueix una de les millors maneres per aproximar-se a un país i als seus habitants.

Presentació a Argentona

Presentació a Argentona

Aquest treball té dues qualitats ben clares que el lector sabrà apreciar. Per una banda, Jordi Alsina, atès que porta molt de temps vivint a Creta, coneix bé la realitat d’aquesta illa mediterrània. Per tant, tot allò que es va esgranant al llarg de les pàgines del llibre és resultat de la seva pròpia experiència i una intensa convivència amb els cretencs. Per altra banda, l’origen acadèmic d’aquest estudi fa que el seu contingut s’hagi anat bastint de forma sistemàtica i rigorosa sense que això signifiqui que la lectura hagi d’esdevenir forçosament feixuga. Ans tot al contrari.

Presentació a El Públic de Mataró

Presentació a El Públic de Mataró

Aquest llibre ens vol acostar a les diferents manifestacions de la música tradicional cretenca. Però la perspectiva que l’autor ha adoptat per a dur a terme la seva recerca fa que no es limiti a parlar dels sons o dels instruments musicals sinó que també ha sabut introduir en el seu relat altres aspectes de la vida cretenca sense els quals molts aspectes d’aquestes músiques resultarien ben difícils entendre. El musicòleg John Shepherd, ja fa anys va escriure amb tot encert que “la música no és un objecte. Es un procés que sorgeix de les relacions entre els sons musicals i la gent que confereix a aquests sons les seves significacions i valors. Sense gent no hi ha música” (Shepherd 1994: 136). Aquest punt de vista, que òbviament compartiria tot antropòleg, és també la premissa subjacent al llibre de Jordi Alsina. Així, l’autor, a més de parlar-nos dels diferents gèneres i estils que configuren la música tradicional cretenca, o d’entretenir-se en l’àmbit de les cançons, no s’oblida d’incloure les persones. Ens parla, doncs, dels músics i especialistes tot abordant aspectes concrets de la seva professionalització i processos d’aprenentatge. En el llibre es tematitzen també qüestions de gènere: en cap cultura és el mateix ser home que dona, i això sempre es posa de manifest en les pràctiques musicals. I si la música està íntimament relacionada amb el moviment, caldrà parlar així mateix de dansa, tema del qual també se n’ocupa l’autor al llarg d’algunes de les pàgines del llibre. Són molts els contextos en els quals hom fa música, però entre aquests, si n’hi ha algun que resulta imprescindible quan hom descriu les pràctiques musicals de qualsevol societat és el de la festa. La música és festa en potència i difícilment trobarem festes que d’una manera o altra es presentin orfes d’ambientació sonora. Aquesta pregona complicitat entre música i festa es reflecteix en les descripcions que Jordi Alsina ens fa del glendi, el panigiri o altres expressions de la cultura festiva i cerimonial cretenca. Però a més d’aquests temes de recerca que podem considerar obligats per a aquest tipus d’estudis, l’interès de l’autor per reflectir la realitat actual del fet musical a l’illa de Creta fa que abordi també qüestions que avui l’etnomusicologia no pot pas deixar de banda, com és per exemple tot el que té a veure amb la problemàtica de les polítiques culturals, la mediamorfosi o bé els processos de producció.

Presentació al CAT ball espontani

Presentació al CAT ball espontani

Les dades sobre música tradicional que van apareixent al llarg del llibre, talment com s’han anat aplegant mitjançant l’intens treball de camp de l’autor a l’illa de Creta, fan referència expressa als moments actuals. Tot i així, Jordi Alsina no s’està d’incloure un petit capítol sobre aspectes històrics de la música cretenca que és sens dubte de força interès per al lector. D’altra banda, quan unes músiques tenen profundes arrels al llarg de la història és obvi que sigui fàcil posar-les en relació amb les identitats col·lectives. I molt del que es diu al llarg del llibre té també a veure amb la problemàtica de la identitat, quelcom que no ens ha d’estranyar en absolut doncs al capdavall una de les moltes funcions que té la música és la d’expressar, vehicular i fins i tot bastir sentiments de pertinença. Talment com diu una de les moltes persones entrevistades per l’autor, ta kritikà és “aquella música que surt dels cretencs”. Però, sens dubte, al mateix temps, ta kritikà és també aquella música mitjançant la qual hom construeix socialment un cert tipus d’identitat.

Presentació al CAT

Presentació al CAT

En abordar un tema tan ampli com és el de les pràctiques musicals a l’illa de Creta no resulta pas difícil d’imaginar que són molts els aspectes que es podrien tenir en compte. En aquest llibre, Jordi Alsina ha hagut òbviament de fer-ne una tria per tal de poder acotar de manera adient el seu treball de recerca, una tasca que no resulta sempre senzilla de fer. L’autor ha encarat però aquest repte amb sistematicitat i coherència, i n’ha obtingut un bon resultat. Aquest llibre ha estat aconseguit mitjançant les dades recopilades en el treball de camp, la consulta de fonts bibliogràfiques i les reflexions de l’autor a partir de les seves pròpies experiències a l’illa de Creta. Però a més també s’hi constata implica­ció personal i, fins i tot, polsims de passió. I és que sense passió, la ciència difícilment seria possible.

Bibliografia citada:

John Shepherd, “Music, culture and interdisciplinarity: reflections on relationships”, Popular Music 13/2, 1994, pp. 127-141