Les receptes gregues a la crisi econòmica (diari Ara)

27/2/2011

Grècia es despertava el passat 23 de febrer amb la convocatòria de la primera vaga general de l’any. Tenint en compte que l’any passat en foren una vuitena i que la conjuntura enguany no és massa favorable, tot fa suposar, que el 2011 anirà pel mateix camí. De fet, les mesures aplicades pel govern de Giorgos Papandreu, tot seguint les directrius del Fons Monetari Internacional (FMI), estan portant el país a una nova onada de movilitzacions.

Després de les revoltes que sacsejaren el país hel·lènic el desembre de l’any 2008, que serviren per mostrar el malestar general per la corrupció endèmica de l’estat i la frustració existent entre les generacions més joves, el país torna a entrar en una dinàmica continua de protestes. Una dinàmica que no ha deixat de reproduir-se de forma intermitent, patint una certa davallada durant l’aclaparadora victòria del partit socialista a les eleccions generals de l’octubre del 2009, però que altre vegada s’activà davant el descontentament per les diferents mesures d’austeritat aprovades pel nou govern, que suposaren entre d’altres coses, una retallada de les pensions, dels sous dels funcionaris i un increment de l’IVA, que en l’actualitat ja arriba el 23%. Unes manifestacions que tornaren a desinflar-se el maig passat, a causa de la tràgica mort de 3 empleats d’un banc d’Atenes, després de l’incendi provocat per l’impacte d’uns còctels molotov.

Amb tot, la impopularitat de les seves mesures, no foren suficients perquè el partit del govern notés el desgast que suposava la seva acció governamental durant les eleccions municipals del novembre passat, i el PASOK, es mantingué lleugerement per sobre Nea Demokratia com el partit més votat, encara que l’abstenció fou quasi del 50%, un fet insòlit a Grècia. L’apel·lació al discurs de la por del primer ministre, alertant del perill de fallida econòmica, si no guanyaven, causà el seu efecte.

La situació a Grècia ha arribat a un punt, on no hi ha setmana que algun sector econòmic es declari en vaga. Durant els dos últims mesos, farmàcies, enginyers, advocats, hospitals, mitjans de comunicació i transports públics han encapçalat les lluites més visibles contra les retallades laborals i la privatització del mercat. En un context, on la preocupació per la falta d’autonomia política de l’estat, ha fet que un personatge tant destacat com el compositor Mikis Theodorakis impulsi una plataforma ciutadana de salvació nacional, que sorgeixin associacions de caràcter localista a Atenes (“Atenistes”) i a Heraklion (“Minoistes”) per denunciar les condicions de degradació en el que es troben aquestes ciutats, o que es creï un moviment organitzat contra el pagament dels bitllets dels transports públics o contra l’allargament de les franquícies per l’explotació de les autopistes (“Jo no pago”).

Davant aquest malestar, no és estrany, que el dimecres, els carrers de les principals ciutats gregues s’omplissin altre cop de gent, amb un seguiment de la vaga semblant a la jornada del maig passat. Per si de cas, davant el perill d’una societat cada vegada més mobilitzada, l’estat grec, tal com denunciaven alguns mitjans de comunicació i partits polítics fa unes setmanes, està entrenant l’exèrcit per si fes falta reprimir els manifestants en un futur proper. “Hem correspost a la crisi econòmica, però no hem dominat la crisi social”, deia fa uns dies en unes declaracions a France 2 el director del FMI . Doncs això, a Grècia ja es preparen per dominar-la.