Kazani a Kardaki

diumenge, 4 de març, 2007

L’any 1941 (del 20 de maig a l’1 de juny) la invasió nazi de l’illa de Creta en plena II Guerra Mundial va suposar un autèntic desastre. La majoria dels homes es trobaven lluitant al continent i la resistència principalment va anar a càrrec de les dones, nens, avis i capellans, apart de les tropes estrangeres (britàniques en la seva majoria) i dels partisans (guerrillers) que encara quedaven a les muntanyes. Tot i això, Creta va resistir durant una setmana. Molts pobles van ser totalment saquejats i destrossats (el que es podria qualificar com un autèntic urbicidi), i en tots ells les tropes nazis complien la premissa d’assassinar com a mínim a 20 homes oriünds de cada poble per on passaven. En el cas que en el poble no si trobessin els 20 homes, qualsevol mascle que passes per aquelles contrades era susceptible de ser escollit per arrodonir la xifra. Aquest és el cas de Kardaki, del qual pràcticament no queda res d’abans del 1941, d’on van ser exterminats 18 homes de la localitat i un parell que van tenir la desgràcia de passar pel camí equivocat.

És en aquest poblet totalment reconstruït situat a 1000 metres d’altura, enmig d’una de les serres que travessen l’illa dins un paratge majestuós envoltat d’arbredes, on vaig ser testimoni a finals del mes de novembre del procés de destil·lació del raki (el licor local): un kazani.

El raki s’elabora de les pellofes del raïm amb el qual s’ha preparat el vi de la temporada. El seu procés, tot i que en alguns llocs ja ha estat completament mecanitzat, en alguns altres, encara es produeix d’una forma molt més rudimentària o artesana.

El kazani necessita d’un foc preponderant: un forn que vagi escalfant una tina on s’han evocat les pellofes, closa amb una mena de ciment.


Del vapor que en surt de la seva cocció, és d’on s’esdevé el raki, gràcies a un procés de condensació: de la tina en surt un tub, que passa per dins un safareig ple d’aigua, aquest canvi de temperatura provoca la seva liquació, per finalment, l’esperat licor caure gota a gota pel broc del safareig.

Les primeres gotes són les que contenen un contingut més gran d’alcohol, i per això es va mesurant la seva temperatura fins que pràcticament només en raja aigua, moment en el qual la tina es buida i el procés torna a començar fins acabar amb tots els bidons plens de pellofes.


En el cas que m’ocupa, la seva preparació és una autèntica festa, on el menjar i la beguda es van succeint sense parar.
I com sempre, s’acaba amb música i ballant.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>