(A)ïllat

dimecres, 10 de gener, 2007

L’1 de novembre, diada de “Tots Sants”, arribava un cop més a Grècia, aquesta vegada però, no per a fer el turisme, sinó per iniciar una nova vida i convertir-me en un element més d’aquest fenomen anomenat migració. Després d’experiències similars he decidit establir-me a Creta perquè he trobat aquí la meva particular Ariadna. I no és que jo sigui Teseu (això són mites), sinó més aviat un nàufrag que giravolta que ha decidit marxar del laberint que representa Barcelona. I en el fons, quin millor lloc per algú que naufraga que un mar ple d’illes?

M’endinso altre cop, almenys de manera pública, en això que en diuen escriure, amb l´únic afany de compartir amb qui vulgui quatre línies sobre el que veig, sento, penso: sobre el que visc. I així, gràcies als cables, teclats, pantalletes, modems i no sé quantes coses més, teixir ponts amb les paraules i sentir-me acompanyat en aquest llarg viatge.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>