25 de març, diada nacional de Grècia

divendres, 27 d’abril, 2007

Segons diuen, fa poc més de 2000 anys, un bon dia un arcàngel anomenat Gabriel va presentar-se a una jove anomenada Maria per fer-li arribar la nova que havia estat l’escollida per engendrar el fill de Déu, el messies redemptor del món, conegut com a Jesucrist. L’Esperit Sant seria l’encarregat de realitzar la complicada tasca d’omplir de vida la panxa de la xiqueta sense que aquesta perdés la seva preuada virginitat. Aquest esdeveniment fou conegut al cap dels anys com el misteri de l’”Anunciació”, una data que se celebra el 25 de març (9 mesos abans de Nadal) i que ha esdevingut una data carregada de simbologia dins el món cristià.

A Grècia, aquesta mateixa data, marca l’inici de la lluita per la independència contra l’Imperi Otomà, que des del 1453 havia anat ocupant tot l’Imperi Bizantí i havia estès els seus dominis fins arribar ben bé a les portes d’Àustria. Aquest dia de l’any 1821 (tot i que alguns diuen que fou el 29 de març), un monjo anomenat Paleon Patron Germanos va desplegar una bandera grega al monestir de santa Labras proper a la ciutat de Patras. Aquesta acció fou el senyal per iniciar la sublevació per l’alliberament del poble hel·lènic. Finalment, el 1827 es va independitzar la primera part del territori que ocupava la Grècia clàssica, i la capital va situar-se a Nafplio, al Peloponés. D’aquesta manera el dia 25 de març se celebra l’anunci del naixement d’un nou estat i del fill de Déu, una coincidència que ni molt menys és fortuïta. L’església ortodoxa ha estat durant segles el pal de paller de la identitat grega (cristiana) que es contraposava a l’otomana (musulmana), d’aquesta manera, encara avui, ser grec i ortodox és quasi inseparable. De fet, a la majoria d’escoles del país la mainada abans d’entrar a classe encara fan el senyal de la creu i, fins fa quatre dies, al carnet d’identitat i constava la religió, però per pressions de la Unió Europea es va haver d’eliminar.

Al meu poble (com a tota Grècia), una localitat de 4000 habitants situada al centre de l’illa Creta, aquesta celebració comença amb una missa, amb totes les autoritats locals i tot el poble en pes. Un cop acabada la litúrgia, la celebració es desplaça al monument als patriotes caiguts en defensa, valgui la redundància, de la pàtria, amb una ofrena de tots els col·lectius presents, amb la participació també de tots els alumnes de l’escola i l’institut, que dipositen per cursos una corona de llorer davant del monument. Un cop acabada l’ofrena, tots els escolars desfilen uniformats durant cinc minuts al ritme de la música militar que sona pels altaveus col·locats al llarg del carrer principal. Durant la desfilada, el millor alumne de cada curs té el dret (honor) d’encapçalar el seu grup amb la bandera del país. La jornada es tanca amb una conferència sobre el significat de la diada.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>